C.Tèrmique Convencionals

1. Què és una central tèrmica convencional?

A les centrals tèrmiques convencionals es produeix electricitat a partir de combustibles fòssils com ara el carbó, el fueloil o el gas natural, mitjançant un cicle termodinàmic d’aigua-vapor. El terme convencionals serveix per a diferenciar-les d’altres centrals tèrmiques, com les nuclears o les de cicle combinat.

2.Combustibles

De forma general, es pot dir que el poder calorífic d'un combustible està directament associat als seus continguts en carboni i hidrogen. La resta de components del combustible (molt variables segons la naturalesa de la matèria primera) contribueixen a reduir aquesta potència calorífica, a complicar el procés de combustió ia generar una sèrie de subproductes la incidència ambiental és freqüentment negativa.

Els principals combustibles fòssils emprats en centrals termoelèctriques són, com ja s'ha indicat:

-Gas natural: Constituït en la seva major part per metà (CH4) i alguns altres hidrocarburs lleugers, és un combustible essencialment net l'ús genera molt pocs productes residuals.

-Derivats líquids del petroli: Són fonamentalment el fuel i el gasoil, obtinguts en el procés de refinat del cru. Les seves característiques responen a especificacions adaptades als requeriments de les centrals tèrmiques. Tenen però una composició i un contingut en sofre que donen lloc a residus de caràcter contaminant (òxids de sofre i nitrogen, sutges, etc.).

-Carbons: Sens dubte són els combustibles fòssils més complexos. Es tracta de roques sedimentàries heterogènies originades a partir de restes vegetals molt diversos, sotmesos a altes pressions, elevacions de temperatura i moviments de l'escorça terrestre. Com a resultat d'aquest llarg i complicat procés, en els jaciments de carbó es troben, juntament amb els productes procedents de vegetals, restes minerals aliens que contribueixen a augmentar la varietat i qualitat dels carbons.

Depenent del grau de carbonització ha una sèrie de varietats de carbons que, en ordre ascendent de poder calorífic, són: torba, lignit, carbons subbituminosos, carbons bituminosos (hulles) i antracita.

Des del punt de vista del seu ús com a combustible, en qualsevol carbó poden distingir dos grans fraccions:

-Matèria carbonosa: Bàsicament és la que aporta el contingut energètic.

-Fracció estèril: Constituïda per humitat (aigua) i matèria mineral (que normalment s'allibera com cendra).

No obstant això, en ambdues fraccions existeixen constituents molt diversos, com el sofre, nitrogen, halògens i altres elements minoritaris, tots amb important incidència ambiental. Per això l'ús de carbons és el més complex d'entre els combustibles fòssils.

3.Inconvenients

L’ús de combustibles fòssils genera emissions de gasos d’efecte hivernacle i de pluja àcida a l’atmosfera, al costat de partícules volants (en el cas del carbó) que poden contenir metalls pesats
- Com que els combustibles fòssils són una font d’energia finita, el seu ús està limitat a la durada de les reserves i/o la seva rendibilitat econòmica
- Les seves emissions tèrmiques i de vapor poden alterar el microclima local
- Afecten negativament els ecosistemes fluvials a causa dels abocaments d’aigua calenta en aquests
- El seu rendiment (en molts casos) és baix (comparat amb el rendiment ideal), tot i haver-se realitzat grans millores en l’eficiència (un 30-40% de l’energia alliberada en la combustió es converteix en electricitat, de mitjana)

4.Imatges i Vidios